¿A quién pincho primero?
Revolució. A veure, una rica, perquè cobra lo mateix que jo cobro? (que és una merda). Ella ja en té i jo no. Però menjo i pago llum, aigua, etc etc. No té lògica. No vull que em donin el mateix de la rica, però vull que me'n sobrin per divertir-me una mica, fer un regal quan en tigui ganes, i comprarme calces que no siguin del todo a cien, malgrat que sóc amiga de l'amo de la botiga i ens portem molt bé i per Nadal ens vam fer un petó perquè es va recordar del meu home que ja no el tinc.
Com s'arregla tot això? Faria falta un Robin Hood que repartís les coses, els diners en aquest cas, més honradament: El que ja en té, que se'ls confiti! Però hauria d'existir un Robin Hood que li anés a escurar les butxaques i ho repartís entre els desgraciats que en som molts.
De tota manera és un cas perdut. Ha sigut així sempre i sempre continuarà igual.
(Això el Carrillo, ho entendria perfectament)
