Maria, et dono les gràcies per creure't el meu somni que és real, estava en el meu subconscient, per això vaig dir-ho en castellà. Ja ho explicaré millor a l'article perquè ho entengui tot déu.
Si somio amb alguna altra cosa ja t'ho diré, però fer poemes als somnis no m'ha passat mai més.
La meva sogra es va emocionar molt.
Tallo, perquè seria molt llarg i ho he d'explicar a l'article.
Sra. marta, soc la pilarin (però tinc entes q vosté em coneix com la Muñio). Be, soc amiga de l'Anna de l'institut. No se si s'en recorda de mi, però jo de vosté si, ademes l'ha he vist en una foto i està molt maca. En realitat aquest matí li volia posar moltes coses però no hi pogut (un altre dia l'explicarè per q, be li dic ara no he sapigut). I ara li voldria dir tantes coses q no se per on començar. Primer li donaria una abraçada molt forta, per q es lo q m'ha vingut de gust quan he llegit lo del balcó i m'ha fet sentir-me com si jo també estigues allá amb vosté. Mirant la lluna q per el q veig compartim. Nomes dir-li q soc feliç per q estigui aqui i poder llegir lo q escriu, cregui q a molta gent ens fará molt feliç. Un petó de tot cor, i no deixi d'escriure si us plau.
Moltes gràcies Pilarin, quan ho escric no ho faig per emocionar la gent, ho faig per mi,però me n'alegro molt que t'hagi agradat. I que si un dia vols venir a veure'm ja ho saps. M'agradaria que fos amb l'Anna. Moltes gràcies de veritat.
No dubti q un dia qedaré amb l'Anna i aniré a veura-la, quan vagi a barcelona, i li donaré una abraçada. De totes formes, jo ara visc a un poble de lleida, m'hi fet de poble, visc a una granja amb porcs i gallines (es broma sra. marta), visc a un piset. Però si un dia vingues l'anna i el david a veurem també m'agradaria q vingues vosté. I com li dit abans aqest matí li volia escriure i no he sapigut i ara per arreglar-ho li poso lo del balcó sota del comentari de Franco, no s'espanti soc despistada, no perillosa, jajajaaj un altre petó, ara cada dia em tindrá per aqi esperant poder llegir lo q escriu.
jo avui no puc veura.la, la boira no em deixa. Però l'imagino; com a l'estels, q aqi quan no hi ha boira es veuen, cosa q a barcelona costa mes degut a la polució q hi ha. Doncs vosté q pot gaudir d'ella miri.la per mi una miqeta i demá si vol m'ho explica. Doncs q els seus ulls siguin els meus ja q estic tant lluny de la meva barcelona, a la q anyoro cada dia. I els seus relats avui m'ha ajudat a estar allá, al carrer Balmes.
Si hi ha boira es un problema però quan marxi ja la veuràs, si aquí hi hagués boira tampoc la veuria jo. (i s'arronsa les espatlles com donant-se la raó a ella mateixa, és que l'hauries de veure, pilar)
Jo, d'alguna manera vaig interpretar que si el Franco ja no hi era ja teniem pa blanc, perque abans el pa era negre i de tant en tant sortia algun cordillet... i la mel és que la gent jove ja tenia llibertat, que et diré una cosa, com tot a la vida es busca el seu raconet. No hi ha ningú que "passi gana" ara arribar al final, no s'arribava, tu ja m'entens. Tu te'n recordes dels replans de les escales? Si poguéssin parlar seria l'hòstia.
Estem d'acord.
Si vols donar-me el teu nom me'l dones si no, no vull forçar.
recitat per la seva autora encara és mes bonic.
ResponEliminaEnhorabona pel blog Marta!
Maria, et dono les gràcies per creure't el meu somni que és real, estava en el meu subconscient, per això vaig dir-ho en castellà. Ja ho explicaré millor a l'article perquè ho entengui tot déu.
ResponEliminaSi somio amb alguna altra cosa ja t'ho diré, però fer poemes als somnis no m'ha passat mai més.
La meva sogra es va emocionar molt.
Tallo, perquè seria molt llarg i ho he d'explicar a l'article.
Fins la propera Maria.
Sra. marta, soc la pilarin (però tinc entes q vosté em coneix com la Muñio). Be, soc amiga de l'Anna de l'institut. No se si s'en recorda de mi, però jo de vosté si, ademes l'ha he vist en una foto i està molt maca.
ResponEliminaEn realitat aquest matí li volia posar moltes coses però no hi pogut (un altre dia l'explicarè per q, be li dic ara no he sapigut).
I ara li voldria dir tantes coses q no se per on començar. Primer li donaria una abraçada molt forta, per q es lo q m'ha vingut de gust quan he llegit lo del balcó i m'ha fet sentir-me com si jo també estigues allá amb vosté. Mirant la lluna q per el q veig compartim.
Nomes dir-li q soc feliç per q estigui aqui i poder llegir lo q escriu, cregui q a molta gent ens fará molt feliç. Un petó de tot cor, i no deixi d'escriure si us plau.
Moltes gràcies Pilarin, quan ho escric no ho faig per emocionar la gent, ho faig per mi,però me n'alegro molt que t'hagi agradat. I que si un dia vols venir a veure'm ja ho saps. M'agradaria que fos amb l'Anna. Moltes gràcies de veritat.
ResponElimina(S'ha emocionat una mica, la mama)
No dubti q un dia qedaré amb l'Anna i aniré a veura-la, quan vagi a barcelona, i li donaré una abraçada. De totes formes, jo ara visc a un poble de lleida, m'hi fet de poble, visc a una granja amb porcs i gallines (es broma sra. marta), visc a un piset. Però si un dia vingues l'anna i el david a veurem també m'agradaria q vingues vosté.
ResponEliminaI com li dit abans aqest matí li volia escriure i no he sapigut i ara per arreglar-ho li poso lo del balcó sota del comentari de Franco, no s'espanti soc despistada, no perillosa, jajajaaj
un altre petó, ara cada dia em tindrá per aqi esperant poder llegir lo q escriu.
quina il·lusió...mira tinc la lluna aquí,com una tallada de meló! M'agradarà veure't, gràcies.
ResponEliminajo avui no puc veura.la, la boira no em deixa. Però l'imagino; com a l'estels, q aqi quan no hi ha boira es veuen, cosa q a barcelona costa mes degut a la polució q hi ha.
ResponEliminaDoncs vosté q pot gaudir d'ella miri.la per mi una miqeta i demá si vol m'ho explica.
Doncs q els seus ulls siguin els meus ja q estic tant lluny de la meva barcelona, a la q anyoro cada dia. I els seus relats avui m'ha ajudat a estar allá, al carrer Balmes.
Si hi ha boira es un problema però quan marxi ja la veuràs, si aquí hi hagués boira tampoc la veuria jo. (i s'arronsa les espatlles com donant-se la raó a ella mateixa, és que l'hauries de veure, pilar)
ResponEliminaI cuida't del nens. Fins aviat
Apreciada senyora, jo sóc de lluny però en les meves contrades abans que arribés tan celebrat dia, dèiem:
ResponEliminaMenos Franco
y más pan blanco.
Jo, d'alguna manera vaig interpretar que si el Franco ja no hi era ja teniem pa blanc, perque abans el pa era negre i de tant en tant sortia algun cordillet... i la mel és que la gent jove ja tenia llibertat, que et diré una cosa, com tot a la vida es busca el seu raconet. No hi ha ningú que "passi gana" ara arribar al final, no s'arribava, tu ja m'entens. Tu te'n recordes dels replans de les escales? Si poguéssin parlar seria l'hòstia.
ResponEliminaEstem d'acord.
Si vols donar-me el teu nom me'l dones si no, no vull forçar.
Gràcies per sentir-ho com jo.