La poca vida que em quedi la daria per ells. Però com que sóc egoïsta vull tenir-ne molta per gaudir-la al seu costat. El 22 de maig de l'any passat en arribar a casa, va sortir l'Arc de Sant Martí. Feia 45 anys de casats. El Joaquim ha fet dos gols i un me l'ha dedicat a mi.
jajajajaja que "chulo"!!!!!
ResponEliminaSenzillament preciós!Són uns instants de sensacions atrapats com en una pompa de sabó...
ResponEliminaque bueno esto de compartir con los demás momentos de la vida que han quedado gravados, gracias !!
ResponEliminaGreis
Efectivament, tal com tu dius, vaig estar atrapada en una pompa de sabó que mai podré oblidar.
ResponEliminaGràcies per haver connectat amb mi, doncs no crec que tingui tanta importància. Aquests sentiments hi ha gent que els té igual però no ho expliquen.
Ets una noia o ets un noi? Tan se me'n dóna el que siguis però per curiositat.
Greis gracias por conectarte conmigo. Siempre habrá cosas que quedan en el camino, poco a poco, ya te lo iré contando.
ResponEliminano me de las gracias, eso debo hacerlo yo, ya que disfruto con sus palábras.
ResponEliminaGreis