Parlem de menjar

Els menjars preparats no valen res. Es llençar els diners a les escombraries perquè una sopeta d'all feta a casa val un imperi. Però mira, es guanyen la vida. Amb mi, no, amb mi no es faran rics. La única cosa on deixaria diners seria a les pastisseries, no compro sovint dolços perquè són cars, però s'ha de reconèixer que són súperbons i verdaderes obres d'art. 

Avui he fet veure que menjava canelons però ha sigut una verdadera catàstrofe pel meu estómac. Ha sigut una cosa de pura emergència però en aquesta botiga -que sé quina és- no m'hi veuran mai a la vida!! Amb una vegada ja n'hi ha hagut prou. De què va la gent? Gastar-se tants diners amb decoració, butaques, sillons, bambalines per després posar-te a menjar aquestes coses! El caldo era aigua bruta però si tens sed o fred, encara, sempre entona una mica. A més a mes aquest menú  ha esta acompanyat d'una cervesa sense alcohol, una altra de les enganyifes que corren per aquest món perquè ademés el que no porta alcohol, cafeïna, les coses que són, com es diu... laic*, són més cares. I la llet, que per a mi és primordial sense lactosa, també és més cara que una llet normal. Però és així, no cal dir res més.

Ara, la gent jove s'ho empassa tot. I els vells que es compren aquestes coses van a lo pràctic, no gasten gas, tot està preparadet i ells convençuts. Però jo no, i potser algun vell tampoc.


*light

...

(afegit més tard)

I per postres "nunca mejor dicho"  una cosa que m'ha quedat enganxada al paladar i la feina ha estat meva per fer-ho tirar avall; no us puc dir què era.