Qualsevol nit d'estiu

A la nit, quan ningú em pot veure, surto al balcó i miro el carrer. M'hi sento bé. És el carrer de sempre però a la nit tot sembla diferent. Té un encant que no té el dia. Tot sembla més tranquil com si el temps es parés i fins i tot té un quelcom de melangia, de romanticisme i també et recorda aquells temps quan anar pel carrer no tenia -diuen- tants perills.

Quan jo era jove sortir a la nit era un miracle. Les estrelles brillaven més que mai i la lluna era blanca i rodona i el mateix que ara, semblava penjada d'un fil com per fer bonic, perquè els enamorats penséssin: mira, l'han posada per nosaltres.

Quan des del balcó me la miro, encara penso el mateix: l'han posada per nosaltres.

M'he fet gran, tots ens hem et grans però tu estàs aquí penjada d'un fil, igual que sempre. Tot plegat, a vegades també t'arriba una olor o algun perfum i és quan aleshores traspasses el temps i tornes a aquella revetlla de Sant Joan, a aquella nit màgica, quan no hi havia pressa per tornar a casa. I aquell noi que estava amb tu era tot un món,no havia res més al teu voltant, només ell i tu; també l'airet de matinada, la nostra cançó i la lluna allà penjada d'un fil que ens feia companyia.

M'agrada molt mirar la lluna, es pot dir que quan la miro, no penso gairebé en res, només miro la poca gent que passa, no sé on van ni tampoc d'on vénen, però van sense pressa perquè la nit ja s'ha acabat i mentrestant al meu cervell, hi van passant diferents coses i totes barrejades: cançons, olors, carrers, amics, pares, germans, fills, néts i tantes i tantes coses més que no cabrien en un full de paper perquè la imaginació no te fi.

Avui si em desperto a mitja nit, tornaré a sortir al balcó i ella tornarà a ser allà penjada d'un fil com sempre. I tornaré a somiar, i quan jegui al llit estaré molt millor. Ell també estarà al meu costat, com sempre, perquè malgrat tot és el meu noi, el noi de la revetlla, i sempre ho serà. Li passaré la mà per l'esquena i potser em dirà: què tens? o bé: què vols? I li diré: res, res, fins demà. Em dirà bona nit, apretant-me la mà em dirà: fins demà, t'estimo, bona nit. I jo li diré: bona nit vida meva.