dijous, 16 de desembre del 2010
La enfermetat
Avui quin dia és? Ah, sí, dijous. No sé què fan a la tele, però de moment tant me fa. Porto una galipàndria que tela i a més a més m'ha vingut per sorpresa.
He estat tot el matí a l'ambulatori que és com casa meva. Total: antibiòtic per un bitxo que em volta pel pipí i que d'aquí uns dies me l'analitzaran i també em faran una altra analítica però de sang. La meva enfermetat, per cert, solventada, l'he d'explicar, perque si no, no s'entén això que he dit abans que l'ambulatori sembla casa meva. Jo ja n'estic fins el gorro, i això que diuen que estic bé, si arribo a estar malament ja m'hi portava el llit.
Ara parlant formal, és que al començament va ser un càncer que vaig tenir i si no ho explico pensaríeu que estic sonada, però és que la història de tants controls i metges és culpa d'això, del senyor càncer i no em deixen mai tranquila.
Ara em queda un hepatòleg i l'oncòlega, que per cert m'agrada molt, el seu nom també és agradable com ella: es diu doctora Nadal i és del Clínic. No deixen de ser controls normals, llògics i naturals que diria el meu cunyat Lluís que ja no és entre nosaltres...mirat així, encara puc estar contenta, oi que sí?
Tampoc tinc el meu marit, company i amic, a part d'altres coses que no cal que les digui perque ja som grandets, ara, la veritat és que el llit es fa molt ample. D'això ara ja farà dos anys, o sigui que el 2008 vam menjar per última vegada els raïms -tot fossin els raïms-.
Se'm va morir sense fer soroll, mirant l'home del temps i encara va ser a temps de fer un petit comentari, sort que era a un que no li tenia massa mania, doncs el seu divertiment era criticar-los perquè mai n'endevinaven ni una. Però vaja, a qui li hagi passat ja entendrà que n'hi ha per tornar-se boja. En aquell moment sembla que et facin una broma, però per desgràcia desseguida veus que és veritat.
No tinc el dia massa inspirat, ara estic al llit amb un munt de roba que ni jo m'ho crec i demà ja continuaré si estic més animada, ara només tinc ganes de dormir i espero que demà estigui millor, encara que estaré sola com un mussol, ja veieu quin plan.
Ara em prendré un got de llet calenta i la pastilleta per dormir millor.
Bona nit a tothom.
Etiquetes de comentaris:
coses íntimes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Bona nit mama, jo per no variar, encara no dormo...abans, fa un temps, jo també en tenia de pastilles :) ara he de comptar ovelles...
ResponEliminahome, em preocupa que tinguis que comptar ovelles, pensaen l'herba de sant joan, home, ja t'ho he dit de paraula moltes vegades, em preocupa aixo: herba de sant joan i parlar amb un herbolari. Mira l'Elena es vaquedar com una soca fins a la una amb allò del dormibien.
ResponEliminaGràcies per connectar amb mi.
De moment, res més.
jajajjaa mama, que sóc jo....jajjajaa no em diguis gràcies per conectar amb mi...jajajajjaja!!!
ResponEliminaEspero que esté mejor y nos siga deleitando con sus recuerdos y vivencias, un abrazo !
ResponEliminaGreis.-
Muchas gracias, estoy mejor. Te devuelvo el abrazo y cuando tenga otra vivencia ya te la explicaré. Acabo de poner otra, real.
ResponEliminaGracias por conectar conmigo porque para mi es una sorpresa.No hubiera pensado nunca meterme en este blog, pero ya estoy metida.