Anava a treure diners a la caixa i a l'obrir la porta, vaig veure un home estirat tapat amb cartrons cosa molt habitual, encara que ja no se'n veuen tants. No em va fer gràcia però ell em va dir faci, faci senyora que no li faré res, estic aquí dormint perque tinc fred.
Vaig treure els diners molt depressa, necessitava treure els diners però hi vaig confiar.
Vaig anar al supermercat i com que vaig veure que m'havia dit la veritat, em va fer com una mica de pena i li vaig comprar una pasta que no recordo quina era i una llauna de cervesa. Vaig tornar al caixer, vaig entrar, li vaig deixar a terra i em va donar les gràcies.
I ja està, no va passar res més però em vaig sentir bé. Potser un altre li hagués portat aigua o Cocacola, però vaig pensar pobre home que s'alegri la vida una mica i crec que ho vaig encertar.
que guai!! ben fet!!
ResponEliminaSí…de vegades, se't remou alguna cosa a l'estomac…jo també recordo haver comprat un entrepà a una noia que demanava al carrer…una noia de la meva edat, sentada al carrer Llibreteria…se'm cau l'ànima a terra…per que, a casa, quan jo era petita, la meva les va passar putes…suposo que això et marca, d'alguna manera…
ResponEliminaEn fí…salutacions, maca!
Quan entres tens aquella por que perquè la gent pensa que potser t'atraquen, però ell m'ho va dir tan bé que em vaig arriesgar i després al carrer ja vaig recapacitar.
ResponEliminaA mi la meva mare em treia l'anell del dit quan dormia per anar-lo a empenyar, segurament per anar a comprar el dinar.
Gràcies per comunicar-te amb mi, MònicaSanz.
Fins la propera.
Anna, no esperava res més de tu. No t'enrrecordes d'aquell inglès que li vaig baixar menjar per la tribuna?
ResponEliminaTot i que ens comuniquem per telèfon, gràcies per comunicar-te també per la pantalla. Gràcies Anna.
jajjajajaa de res mama... i me'n recordo de l'anglès...
ResponElimina